SOC UN DESMANEGAT, PERO DISFRUTO TANT FENT EL QUE FAIG!!!!!

martes, 5 de marzo de 2013

Andalucía Bike Race 2013


Doncs aquest somni que temps enrera semblava imposible, l'he fet realitat. Encara estic emocionat per poder aconseguir juntament amb el meu company Jordi aquest repte tant important. Ara que ja han passat uns dies desde que vam acabar i ja tinc més temps faré la crònica de com van anar les coses. La veritat es que quan estás allí no hi ha temps de conectar-me per informar, anavem tot el dia a tope, matinar, esmorzar, correr, dinar, netejar bici, fisio, sopar, descansar..........els professionals ho tenen millor, pero els del nostre nivell ens ho hem de fer tot i temps de descans poc. Divendres ja començavem el llarg viatge fins a Córdoba, sense preses, fen paradetes, i anant aguantant les tormentes que feien, en algún moment, molt perillós el conduir. Arribant ja vam veure que tot estava molt moll i ens feiem la idea del que ens trobariem els dies de cursa. Dissabte sortida per estirar cames amb el company Jordi, i els membres del Moto Club Segre, el Mariano i l'Albert. Ja vam tastar el terreny, fang i aigua a tope, senders bestials i baixar el Reventón,baixada molt llarga tota de pedres bastant tècnica, per memoritzar-lo per les etapes seguents. Fem 27 kms amb 625 m.+.
1ª Etapa. Córdoba-Córdoba. 73 kms amb 1671 m.+.
Impresionant veure als 670 bikers a punt de rodar. Sortida neutralitzada pels carrers de Córdoba amb molt perill, molts nervis i algunes caigudes fortes, aixó que encara no era cursa. Recorregut variat amb pistes i senders molt enfangats, amb nombrós public que en alguna zona bastant técnica ens animaven molt per poder pujar, que emocionant!!!!!! Paissatge guapíssim i acabant l'etapa baixant el Reventón amb molt cap per no caure.Vaig rodar tot el dia amb molt bones sensacions.
2ª Etapa. Córdoba-Córdoba. 71 kms. amb 2025 m.+.
Tornem a sortir neutralitzats, amb algún tap a les rotondes, i llançats pels camins amb molts tolls gegants que no era massa aconsellable passar per dins. Senders on es formaven embussos enormes, paciència, caminar una estona, o bastanta, molts llocs es impossible pedalar per les fortes pendents tant amunt com avall. Creuant els rius moltíssimes vegades, acabem enfangats i molls fins a les orelles,, pero disfrutant. A mig matí la roda del darrera feia un seroll extrany i el canvi no anava massa fi, pero acabo sense problemes. Porto a repassar la RC i veuen que el coixinet de l'eix havia petat, no tenien recanvis, busco llanta i no tenien la mida del meu eix, estava desesperat, ja em veia fora de cursa, a punt de plorar de ràbia, al final, gràcies a la gent de Ciclos Cabello, aconsegueixo llanta nova i puc sortir el dia seguent.

3ª Etapa. Priego de Córdoba-Priego de Córdoba. 70 kms. amb 2106 mts.+.
Després de no dormir massa pels nervis passats el dia anterior, desplaçament amb la furgo fins a Priego de Córdoba. Comencem l'etapa per un port amb asfalt enllaçant pista i a la primera trialera embús enorme per poder baixar. Ja trobem alguna pujada per pista ampla bastant llarga, pujant a bon ritme i acabant en un prat que per creuar-lo veiem les estrelles, tot enfangat, ple de roderes, en algún moment em penso que no en sortiré. Baixada per trialera super-perillosa, les pedres semble que tinguin sabó. Baixem pel riu, pujada molt forta de pedra i a disfrutar baixant la trialera del Bailón, llarga, pedregosa i molt revirada, acabant al poble de Zuheros. Jo baixava rient i xiulant de tant bé que m'ho passava i algúns del que miraven em deien "vengaaaa, eza zonrriza que no farte máquina", era brutal. Pujem per sender de més del 20% i empalmem per port llarg d'asfalt. Camins, senders enfangats, trialeres i final d'etapa en una pujada molt llarga que en el seu punt més fort em marcava el 28%. Acabem sense problemes i continuant amb les bones sensacions. Dinem un "xusco" de pa en un bar de mala mort, quina vagancia que portaven els mamons, i desplaçament cap a Jaén.

4ªEtapa. Bedmar-Mancha Real. 66kms. amb 2415 m.+.
Practicament sense dormir, el dia abans entregavem les bicis a partir de les 21h. per que ens les portessin fins a Bedmar. A les 6.15 h. esmorzar amb l'embut, amb unes cares de son i ulls rojos que feiem pena. A les 7.00h. pujem a l'autocar que ens porta a la sortida, es etapa lineal i el transport va a càrrec de l'organització. Arribem i fa un fred i vent que talla, ja veiem les muntanyes de lluny mig nevades, escurçen l'etapa perque s'ha de pujar fins a la cota 1700 i es impossible per la neu. De moment tots tancats al bar fent café, aquella gent van fer els calers de tot l'any. Anem a la sortida sense escalfar, ens col.loquem al nostre calaix, i entre el vent i que no tocava el sol, tremolem com a fulles. Sortida en baixada i aviat venen dos rampons llargs i amb molta pendent amunt que fan passar el fred de cop. Trevessem pobles on totes les cases son blanques, molt maco, molta gent al carrer, els nens de les escoles animant molt....gallina de piel. Practicament es tot pista, enfilem la pujada llarga i a la cota 1100 ja hi comença a haver neu, pujem i cada vegada més nevat, els paissatges son de postal, jo pujo tranquil i vaig fent fotos, arribem a dalt amb el Jordi i baixada perillosa amb moltes plaques de gel que més d'un les va tastar de ple, arribo a baix amb la cama esquerra congelada, brrrrr. Tornem a pujar per pista i en fem una que semblava una natilla de xocolata, entre el fang, l'aigua i la neu era impracticable, no se'ns veia ni la cara de bruts que anavem. Al final de tanta pista, recompensa, baixem una trialera molt bonica, empalmant en un circuit de descens, baixo a fons, pero vigilant molt, una caiguda pot sortir molt cara. Final d'etapa fent una pujada molt llarga per pista, on al final es bastant pedregosa. Continuem disfrutant i per la meva part, poc cansament. Pujem a l'autocar per tornar a Jaén, que encara el deuen estar netejant ara, com el vam deixar de fang!!!!!!!
5ª Etapa. Jaén-Jaén.(SUSPESA PER NEU).
Per desgracia les previsions metereològiques es van complir, part de la nit plovent i a les cotes altes nevant. Al matí marxem cap a la sortida plovent, a mig camí em truca la Mercè per dir-me que l'etapa està anul.lada, en aquell moment barreja de sentiments, quasi ploro d'alegria, perque estava acollonit de sortir plovent i amb neu, pero enrrabiat per no poder competir, que es al que haviem anat. Tots els participants ens reunim al hall de l'hotel i desde l'organització ens fan el comunicat oficial, etapa suspesa!!!!!! La Guardia Civil havia activat alerta negra, la pitjor, per neu, o sigui, que no era lògic ni humà que deixesin sortir a tots els bikers per la muntanya amb perill de caigudes, hipotérmies, etc. Doncs cap al nostre hotel, i a sortir a passejar per Jaén. Que a damunt es el dia de la Comunitat i tot estava tancat. A la tarde 50 minutets de bici estàtica al gimnàs, massatget, un bon sopar i a dormir aviat, esperant que el dia seguent es pugui còrrer.
6ª Etapa. Jaén-Jaén. 51 kms. amb 1342 mts.+.
Al final el dia s'arregla, fa solet i amb bastants canvis al recorregut es pot fer l'última etapa de l'ABR, com cal. Sembla extrany pero la parada del dia anterior, en comptes d'anar bé per descansar, em causa l'efecte contrari, el cos se'm desactiva i vaig tot el matí pesat de cames i amb moments mig empajarat i altres força bé. Primera part de pista, creuant una finca d'oliveres enfangada a tope, continuant per asfalt, i arribant a uns talla-focs de pujada bestials, els pujo a bon ritme, baixem sender pedregós que rellisca molt, ja hi comença ha haver moltes caigudes, anem tirant pero ja noto que pujo massa de pulsacions i no em trobo bé. Puc aguantar, i ara ja venen els senders de pujada que per culpa de la neu i el fang son impossibles de fer pedalant. Tots anem pujant a peu, sembla un rierol de fang líquid, es fà molt pesat i llarg, all final arribem a dalt i ja es pot pedalar. Hi ha gran quantitat de neu, només hi ha marcat el carril per on passem, que està impracticable i perillòs, pero vigilant molt es pot fer, anem trobant molta gent amb canvis trencats, cadenes partides......Per despedir-nos de la neu, ara toca baixar per una pista molt perillosa, hi van passar molts cotxes i la neu es compacta i rellisca, en sortim bé. Baixem trialera molt divertida i pedregosa, com sempre creuar riu i avall a bon ritme fins a la meta. Els últims kms. molt emocionat i dient-nos cada moment amb el Jordi que vigilessim molt, només faltaria caure quan estavem a punt d'acabar, cosa que a més d'un l'hi va passar. Creuem meta agafats de la ma, i jo plorant d'alegria i satisfacció per haver aconseguit ser finishers d'una prova tant important i aquest any duríssima per culpa del mal temps. Al final 69ª posició en Master-30, pero per la nostra part no ens importava quedar millor o pitjor, l'objectiu era acabar.

Ara a disfrutar del moment, fem un bon dinar, preparem bosses, bicis, maletes, bon massatge i sopar de primera per celebrar el repte. Dissabte, esmorzem bé, i carretera i manta cap a Lleida, fent les corresponents parades, dinar a Medinacelli, on celebrem el cumple del Mariano. A mitja tarde arribo a casa on m'esperava la Roser amb els braços oberts i la seva rialla, això no te preu, i es que per ella ha sigut molt dur el estar tants dies sola.
Tinc que dir el bé que ens ho hem passat amb el grupet que vam formar el Jordi, Mariano, Albert, Carles, Josep Ramón. Quins tips de riure i quines atracades de menjar que feiem, jo he tornat amb 1 kg. de més, vam decidir que a la ABR ja no era Lobuitre, sino el Carpanta!!!!!!! 
Per acabar vull donar les gracies al Jordi, que ho hem realitzat junts, a tots els amics que mitjançant trucades, wassaps, face....ens heu donat ànims i força per continuar, a la gent de Ciclos Cabello per la seva ajuda, als fisios que ens recuperàven cada dia, a tota l'organització i gent de les zones per on passavem, que sempre estaven animant, al Xavi de la Fuente per preparar-me amb massatges i dieta per la cursa, al Dani per fer-me un pla d'entrenament perfecte, al Franki per preparar la RC, pero a la que li vull agrair especialment es a la Roser per estar en tot moment al meu costat en aquest projecte, sense ella aixó no seria possible. UN MILIÓ DE GRÀCIES A TOTS I TOTES!!!!!!!!SOU COLLONUTS!!!!!!!!!!!!!!!!
PD: Tot aixó que he explicat només es un aperitiu del que he viscut aquests dies, faria falta pantalla a l'ordinador per escriure-ho tot, aconsello que si teniu l'ocasió aneu a fer l'Andalucía Bike Race. Ja tinc ganes de que arribi l'edició del 2014.

No hay comentarios:

Publicar un comentario