Senderisme per l'Alt Berguedá.

Aquest pont de la castanyada l'hem agafat amb la Roser com les nostres mini-vacances. Millor poc que res. El dimecres 31 per la tarda ja vam agafar maletes, roba de muntanya, menjar, plànols de la zona........bé, tot el que fa falta i el que no. Jo amb un bon constipat, que em va amargar tot el viatge, no tant com les obres de l'Eix Transversal, que de tant ben senyalitzat que està, quasi anem al Marroc, va parir!!!. Arribem a Guardiola de Berguedà on teníem un apartament llogat, ens instal·lem, soparet de castanyada sense castanyes però amb panellets, i a dormir ben fotut. El dijous em vaig despertar molt malament, sense ganes de fer res, tos, una mica de febre....veient aquest estat ja donàvem el dia per perdut. Però poc a poc em vaig anant reviscolant i decidim provar de fer una ruta facileta. Preparem motxilles i cap a fer Les Fonts del Llobregat, ruta molt fàcil, però molt bonica, on es veu on neix el riu Llobregat que no té res a veure de com passa per Barcelona.

 Fem fotos de rigor, pujem fins a Castellar de N'Hug, visita pel poble i continuem ruta fins a L'Ermita de Sant Joan de Cornudell, que la van construir damunt d'unes roques.

Aquí muntem la paradeta per dinar, carreguem dipòsits i a retornar per un hem vingut, fent parada a Castellar a fer el cafetet. Acabem baixant fins al cotxe a bon ritme i cap a casa.                                 Divendres ja em trobo bastant bé i decidim fer la ruta forta, El Pedraforca (2.547m.).

 Anem fins a Gòsol, on ja es veu ambient de gent preparada per caminar. Comencem la ruta a la plaça del poble, i primer un senyor gran i després dos homes que ens trobem ja ens diuen que vigilem molt, a dalt hi ha la boira, neu, pot haver-hi gel, en fi ,molts bons consells que sempre van bé. La pujada és molt forta al principi, amb molta pedra, es va suavitzant més amunt, passem pel Coll de Guardia, i ens endinsem al bosc del Serrat de la Muga, que dona a un prat molt gran,on veiem un grupet de quatre isards que passaven per les pedres millor que nosaltres, deu ser la costum..... Continuem pujant, aquí hi ha més neu i fa bastant fred, ens avancen una parella que pujaven corrent a l'estil Kilian, i arribem al enllaç del camí de Set Fonts, fa un vent que la feina és aguantar-se dret, amb molta neu i un fred hivernal.

 Les vistes són impressionants, es veuen les muntanyes de Montserrat, la Serra del Cadí, Rasos de Peguera. Ara toca grimpar una mica per les pedres tapades per neu, vigilant molt, i poc a poc arribant a la Tartera de Gòsol, que dona pas a l'Enforcadura. Però veient el gruix de neu que hi ha, la boira que tapa gran part del Pollegó, ja tenien raó els del poble, el millor és girar i no jugar-nos la vida, arribem a 2.363m. Fem mitja volta i avall pel mateix PR-123 que havíem pujat. A mig camí on ja feia més bo parem a dinar en un prat, i ara sí, la boira de dalt marxa i es pot veure tot el Pedraforca perfectament, ja ho podia fer una estona abans!!!!!!!! Sense massa temps per pair, continuem la baixada fins al poble i per acabar cafetet al bar. Aquesta ruta és millor fer-la entre maig-octubre, que no hi ha neu. Queda pendent fer el cim...

Lo dissabte tercera i última ruta, La Gallina Pelada (2.324m) i la seva continuació, la Roca Blanca (2.289m.). Aparquem  el cotxe, ens equipem, i  comencem a caminar des de la Font Freda (1.663m.), la pujada és bastant forta pel Torrent d'Ensija i per acabar-ho d'amanir amb bastant neu. En poca estona ascendim molt, i cada vegada més nevat, s'ha de vigilar molt a no patinar, de tant passar gent la neu està trepitjada i rellisca.

 Arribem a un prat grandíssim on hi trobem unes vaques típiques del Pirineu que estaven descansant, què tranquiles que viuen!!!

Fem fotos i continuem fins al Refugi d'Ensija, paradeta per recuperar forces, que ens caldran per fer l'última pujada fins al cim. Hi arribem i les vistes des de dalt són espectaculars: Pedraforca davant mateix, Cadí, Puigmal, Montserrat, Solsona, Port del Comte... Ara toca continuar per la cresta de la Roca Blanca, brutal, pas molt estret i amb caiguda pels dos costats que fa molta impressió.

 Fotos de rigor pel record i a começar a baixar que ve núvol i pot ploure. La baixada és ràpida, però vigilant molt a no relliscar amb la neu, dinaret al bosc, i avall fins al cotxe. En els tres dies hem fet uns 26 kms i 3.000 mts de desnivell acumulat, no està malament per ser que són "vacances". De baixada parem a Saldes a fer el cafetet post-ruta i a visitar la Fira d'Artesans. I per acabar el pont, diumenge disfrutar de les vistes, fer maletes i cap a Lleida fent parades de turisme a Avià, amb molt ambient d'endureros, perque serà?jeje, Cervera i Tàrrega. Punt final.Piles carregades, estrés fora, pulmons oxigenats i... fins la propera. Ara a tornar a entrenar amb la bici que ja en tinc moltes ganes, a preparar La Lliterana. Salut a tots.