Volcat 2013

Aquesta setmana no tocava fer massa entrenament per arribar fresc a la Volcat, dimarts al fisio, dimecres i dijous estirar cames pedalant sense forçar massa. Pero com que aquest any estic abonat als acostipats, el dimecres treballant vaig suar molt, al dia seguent ja em notava xafat, i a tornar amb els medicaments. Dijous pel matí surto a estirar cames per carretera i no podia amb la meva ànima, buffff. A la tarda marxem amb la Roser cap a Igualada, ens instal.lem a l' hotel, recollim dorsals, i cap al briefing, on ens explicaven tot el relacionat amb la cursa, jo pensava, a veure si ho tindré que veure tot desde el llit!!!!!! Sopem, i cap a dormir, a la nit faig una suada que el llit semblava una piscina. Al matí veig que m'aixexo mig bé, pero amb alguna décima de febre. Quan estava a la graella de sortida, si em porten un coixí m'adormo damunt la bici, quines condicions més "bones" per començar la Volcat.

L'Edu Palau i jo, els dos membres del Medilast Multibike que vam participar a la Volcat 2013.

1ª Etapa: Igualada-Manresa. 60 kms. i 1.600 m.+.
Sortida neutralitzada els dos primers kms., que m'haurien d'explicar quina diferència hi ha en sortida sense neutralitzar, perque el ritme es igual de fort!!!!!!! Primers 20 kms. pràcticament tots en pujada, alternant alguna baixada tant per pista com sender, jo vaig molt malament, suant molt, alt de pulsacions i amb el cap que en algún moment penso que m'explotarà. Aguanto com puc, i a partir del km. 30 ja em començo a trobar millor, apreto molt en les pujades i les rampes curtes que anem trobant, poc a poc vaig remontant bastantes posicions, el cos va aguantant i ho aprofito. Fem bastant tram de corriol i trialera, en una de bastant llarga puc passar al Marc Coma, ja li vaig dir que tenia que vindre amb la KTM, jeje. A fons fins al final, on per arribar a la meta ens espera una última pujada forta pels carrers de Manresa. Molt content per haver acabat, ja que em pensava que petaria els primers kms. i hauria d'abandonar.

Després de comentar amb els companys l'etapa, anem a l'hotel, dutxa, un bon dinar per recuperar i "com els profesionals", aquest any teniem massatgistes, el Xavi i la Cherry, que bé que van quedar les cames després de passar per les seves mans.

2ª Etapa: Manresa-Cardona. 75 kms. i 2.200 m.+.
Aquesta es l'etapa reina. Sortim de la Plaça Europa de Manresa, primers kms. per pista i aviat entrant en un sender on es fa algún tap, pero poc important, anem tota l'estona pel costat de la riera de Rajadell, i com no, al final a creuar-la, sort que no ens vam mullar massa.Jo em trobo bé, pero no tinc força a les cames, el desgast del dia anterior passa factura. Agafem un sender en baixada molt enfangat, la bici patina molt, hi ha moments que és molt difícil mantenir l'equilibri, em recorda als fangars de l'ABR. Al km. 20 1er avituallament, on la Roser em fa un canvi de bidó espectacular, així no es perd gens de temps!!!!!

Seguim el recorregut més o menys no massa complicat i fem la pujada forta i llarga del dia, 12 kms. pujant, acabant en una forta pendent, a dalt, avituallament i canvi de bidó una altra vegada per la nostra mànager. Ara be baixada molt perillosa, amb molta pedra i curves tancades, els braços es carregen molt. Sembla que ja em començo a trobar millor, i torno a remontar posicions. Fem pista plana per recuperar i amunt una altra vegada, a partir d'aquí es molt trenca-cames, ja tinc bones sensacions, i apreto a les pujades, que n'hi ha alguna que es de més del 20%. Arribada a Cardona per sender i últims metres en pujada per un carrer estret del mig del poble.

Com sempre, petem la xerrada, una dutxeta, neteja de bicis i dinaret a la plaça de Cardona. Anem a l'hotel, on arribant a Solsona ens agafa una pedregada brutal. A la tarda, un bon massatget i cames noves per l'endemà.

3ª Etapa: Sant Llorenç de Morunys-La Coma. 36 kms. i 1.700 m.+.
Només de veure el desnivell ja feia por aquesta etapa, el perfil eren parets!!!!! Sortim "neutralitzats" 2 kms. per carretera en baixada, jo no se com puc tenir tant males sortides, quasi em van passar tots, al arribar a la primera pujada, al baixar el plat, salta la cadena i s'enrrolla, grrrrrrrr....sort que ho vaig arreglar ràpid, encara em va passar més gent. Pujo anant avançant per on puc, la pujada es molt forta a estones, molta pedra i hi ha algún tram que la gent puja a peu. Baixem per trialera, i amunt una altra vegada per carretera, empalmant en pista i sender, Trams de trialera a peu, hi ha una mica de cua, i arribem a una pujada infernal que és impossible pujar pedalant, es impresionant veure tanta gent afilerada pujant a peu. Continuem per pista i arribem a un prat on hi ha montat una mica de circuit, planejem i pujada llarga i fortíssima que en un punt em marca el 30%, quina matada!!!!!Al arribar a dalt empalmem per pista i les vistes son espectaculars, per parar a fer fotos, apretant fort i com les altres dos etapes, remontant posicions, baixada forta i perillosa, la velocitat és molt alta, entrem en una trialera guapíssima i relliscosa que dona al casc antic del poble de La Coma i última apretada per arribar a meta i ser finsher de la Volcat , quedant en 18ª posició final en M-40.

Arribo molt content, perque tal com pintava el primer dia, el haver acabat es tot un éxit. Ja m'esperava, com cada final d'etapa, la Roser, amb la jaqueta i el batut per recuperar, com em cuida!!!!!!!Ella també ha fet la Volcat, pero amb la furgo, anant a tots els punts d'avituallament-assistència, i fent-nos els canvis de bidons al Miquel, Toni, Edu i jo, amb molta rapidesa. S'haurá de vigilar que no ens la fitxi algún altre equip, jejejeje.

Moltes gràcies Roser, Miquel, Toni i Edu, pels bons moments que hem passat junts tota aquesta Volcat, hem sigut com una petita familia. També agrair al Xavi i la Cherry el pujar per fer-ons els massatges a tots i deixar-nos rel.laxats cada dia. Ara a descansar una mica, i a preparar el proper repte, la Quebrantahuesos BTT, el proper 28 d'abril, que será dureta.....90 kms. i 2.600 m.+. I sobretot a entrenar molt les sortides, perqué soc molt diesel, sempre vaig de menys a més, tinc molt bon fons, a partir de mitja cursa es quan em trobo millor, pero al començament vaig malament, soc un desmanegat!!!!!!! Salut a tots i ens veiem en alguna trialera!!!!!!

Caiguda al pou!!!!!!

Hola a tots, l'any que ve si no passa res repetiré la Andalucía Bike Race, pero em sembla que quan acabi no torno a Lleida. El dissabte quan tornavem desde Jaén, ja començava a tosir una mica, començo amb els Frenadols, diumenge em trobava xafat, pero ho relacionava en que havia acabat tot i el llarg viatge, desfer bosses, netejar roba......Dilluns a pencar encara flotant pensant en la cursa, pero a partir de dilluns tarda, cada dia pitjor, dijous no podia ni caminar de cansat que estava, amb tos, febre, fred, calor...pero jo a treballar!!!!!!! No servia per a res, ni ganes de tocar bici, ni entrenar, ni motivat per anar a curses, o sigui, que havia tocat fons. Dissabte sembla que estic millor i preparo tot per anar a Seròs el dia seguent, a fer la 2ª proba de la Xallenge David Duaigües, pero al aixecar-me el diumenge el cos em va dir que no podia, a dormir una altra vegada i a mig matí agafo la de carretera i poc a poc arribo fins a Seròs, la feina va ser meva, semblava que feia tres mesos que no tocava bici. Saludo als companys, vec l'ambient i a tornar agonitzant cap a casa. La cosa em començava a preocupar. Durant la setmana vaig fent ciclyng com puc, anant millorant una mica, i diumenge seguent cap a Cervera a fer la Hivernal. Com que plovia i el terreny estava enfangat, decideixo marxar, ja no estava inscrit per si les mosques, i surto a entrenar per les Garrigues, on no estava massa moll. Al començar anava pesat, després molta estona molt alt de pulsacions, i poc a poc anant trobant-me més bé, pero justet. Vec que van passant els dies, no recupero massa i la Volcat s'atansa, el meu cap ja pensa massa. La seguent setmana faig dos nocturnes per Artesa i Castelldans, el dimarts bastant fos i alt de pulsacions, i dimecres sortim amb el Miquel Llaudet, el ritme que porto jo per seguir-lo es de cursa, i ja em trobo millor, aguantant tota l'estona. Dissabte vaig fins a Castelldans pedalant a fer la Castell-Bike, el ritme es infernal, noto que em falta treure carbonilla, pero anant de menys a més, el circuit es trenca-cames, pero aguanto bé i començo a disfrutar, al acabar, petar la xerrada i amb la RC cap a casa, fent 72 kms. i 1200m.+. Diumenge sortida amb els companys del Terraferma per carretera, patint alguna estona, pero portant bon ritme i bones sensacions, fem 108 kms. més o menys plans. Ara sembla que em vaig recuperant, i espero arribar a la Volcat en bones condicions, pero l'ABR m'ha deixat molt tocat, baixen molt les defenses i agafes tot el dolent que passa aprop.