Cérvoles on Bike

Aquest dissabte tocava anar a La Pobla de Cérvoles a disputar la 2ª edició de la Cérvoles on Bike. Després d'una setmana bastant dura d'entrenaments nocturns amb la RC per pistes i senders Garriguencs, i amb el senyor acostipat que no marxa de cap manera.....hi he anat molt ben acompanyat, amb la Roser. Arribem ben aviadet al poble, anem a buscar el dorsal, salutació al Victor, director de la cursa, i ens fa una mica d'explicació de com està el circuit. Montem un grupet i, com no, a fer el carajillo, ostis no, volia dir el cafetet al casal. Ja estem preparats, a buscar la bike, canviar-nos, escalfar i cap a la sortida. La plaça es queda petita, quin munt de gent!!!!!, uns 350 inscrits.Traca d'inici i a pedalar. Sortim a ritme alt i jo ja noto que no tinc bones sensacions, els pulmons tapats i com si arrossegués algú. El circuit es molt trenca-cames, intento enllaçar amb el grupet on hi va el Jordi i el Jesús, pero no puc, cada vegada els tinc més lluny. Vaig fent molt alt de pulsacions i sense ritme, pero apretant tot el que puc. Poc a poc els vaig agafant i començo a avançar alguna posició. En una pujada forta els agafo als dos i els tres anem al límit de forces, pero anem aguantant. A 10 kms. de meta ja ens trobem a la gent de la mitjana, en una trialera baixem els tres com a bojos avançant-los per tot arreu, no hi ha esme..... Ja em trobo una mica millor, pero amb intent de rampes a les cames. Apreto a tope, el Jordi es queda enrere, te que parar en un avituallament a agafar aigua, quedem el Jesús i jo, última pujada forta, ho dono tot, em salta el cor, el fetge i més, pero aconsegueixo deixar-lo enrere, arribo a dalt al plà, últim sprint i arribada a meta, on m'esperava la Roser amb la jaqueta per tapar-me. Com em cuida!!!!!!! En total surten 48 kms. i 1.133 mts.+, en 2:27:10h. i 1.850 calories cremades, la mitja de pulsacions, alta, 165 pm. La classificació es bastant caos, hi ha gent que ha fet el circuit mitjà i surten al llarg davant meu, alguns que acaben i no hi surten. Jo estic el 21è, pero no es el lloc correcte, tant se val, no passa res. Després de petar la xerrada una estona, dutxa, i cap a dinar a la pista amb molt bona companyia un bon plat de paella, postre i cafe. No es pot demanar més. Vull felicitar a tota l'organització i en especial al Victor pel circuit tant xulo que han fet, el marcatge un 10, i l'ambient tant acollidor que hem tingut, a continuar així nois!!!

Amb el bon amic i company d'equip el Jordi, junts anirem a la Andalucía Bike Race.

La Lliterana 2012

Aquest diumenge es disputava La Lliterana a Alcampell, cursa que em porta molts bons sentiments. L'organitzen els companys del club que em va acollir amb els braços oberts quan anava sol i estava començant a anar a les marxes, i gràcies a ells he aprés molt en aquest món tan fabulós de la btt. Mai podré oblidar tot el que m'han ensenyat, la bona companyia, les rutes, millora amb la conducció, els tips de riure que ens hem fet, etc. No nombraré a ningú per no deixar-me'n cap, mil gràcies a tots, companys de l'ALMACELLES PEDAL CLUB!!!!!!! Bé, i ara faré la crònica. Després de 15 dies sense tocar la RC, poc entrenat i amb restes de l'acostipat que no marxa de cap manera, de bon matí arribo a Alcampell, em falta temps per poder saludar a tots els coneguts, ja es veu que hi haurà molt nivell amb tots els cracks que hi ha. Recollida de dorsal i, com no, a fer el cafetet amb els bons amics que són la Mercé Petit, el seu home el Lluís i el Ramon, un altre màquina. A preparar-ho tot, escalfar una mica les cames i cap a la sortida. 330 bikers a punt de pedalar. Sortim a fons i el grupet de davant ja s'escapa, jo no surto massa a tope per regular una mica, la cursa és molt llarga. Ens juntem amb el Lluís i la Mercé i anem fent, per un moment em penso que m'he tornat bo, "lluitant" amb la Mercé fins que ella dir adéu i em va tornar a la realitat, jejeje. El recorregut és brutal, bastant pujada amb pedra, alguna trialera nova a la zona de San Kilis, on per cert, no hi vaig veure cap buitre, hi havia boira i no podien pendre el sol. Per endurir-ho més en algunes zones hi ha molt fang, que no et para, pero fa que les cames treballin molt més. Amb el Lluís enem tota l'estona junts, que em va dir que no estava ben entrenat, i sort d'això, perque quasi perdo el fetge per seguir-lo.Jo, en alguns moments no parava de tosir, els pulmons ben tapats i patint molt, sort que no durava massa estona. A l' arribar al punt on es partia la mitjana i la llarga, lo Dani ens marca el dorsal i sense pensar-ho dos vegades cap a Albelda a fer el bucle, només creuar la carretera ens trobem una pujada que era perfecta per acabar de matar les cames, buuufffff!!!!!, anem tirant fins arribar al primer tram de trialera que sembla un tobogán, som a baix de tot i ara toca pujar, ja no queden massa forces, pero amunt!!!, el Lluís em va marxant i jo decideixo afluixar una mica perque encara queda algún tram duret. Pujem i agafem pista fins a la trialera llarga d'Albelda, la fem a fons, es bestial, sembla que vagis a despegar cap al cel, s'acaba a baix al poble, i com no, ara toca l'última pujada forta. Es fa bastant pesada, ja no tinc cames, pero s'ha d'aguantar, a mitja pujada  passem al Ramón, el pobre havia perdut el bidó i sense poder beure, va petar. Vaig tirant i em passen dos bikers, no els puc seguir, ja soc cadaver, per fi arribem al pla de dalt, i a donar-ho tot fins a la meta, on hi arribo tot sol. Arribada al límit, pero satisfet per fer la feina ben feta, acabant el 12é. classificat. Surten 70 kms. i 1.704 mts. de desnivell acumulat, en 3:59:00 h. i 2.632 calories sucarrades. Ara toca recuperar una mica, parlar amb els companys, pero rápid cap a la dutxa, estic molt suat i fa fred. Després un bon dinar amb bona companyia, bona tertulia amb els amics del Pedal Club i retirada cap a casa. Tinc que tornar a felicitar a l'organització, pel recorregut, marcatge, dinar, i sobretot el tip de treballar que s'han fet per  arribar a la 14ª edició de La Lliterana. A continuar entrenant que la Andalucía Bike Race ens espera...... Salut.

Andalucía Bike Race 2013

Si senyor, després de molt donar-hi voltes, mirar tots els pros i contres i parlar amb els companys, al final hem fet el pas i l'any que ve, junt amb el meu company d'equip, Jordi, anirem a la proba internacional per etapes de la Andalucía Bike Race. Es disputa a Cordoba i Jaén, entre els dies 24 de febrer i 1 de març. 6 etapes, en les que acumularem uns 400 kms. i 12.000 mts.+, quasi res!!!!!! Amb molta il.lusió, esforç i sacrifici intentarem acabar, que per nosaltres ja será una victoria. I es que poder competir al costat d'equips profesionals com el Merida Multivan de l'Hermida es un somni. Ara tocará entrenar molt per arribar-hi en unes condicions òptimes. Li vull donar les gracies a la Roser per estar al meu costat en aquest repte tan important, i es que marxar de casa uns 10 dies sense ella no es una cosa habitual, ets un  sol!!!!!! Bé i deixo d'escriure que el que toca es entrenar. SALUT.

Senderisme per l'Alt Berguedá.

Aquest pont de la castanyada l'hem agafat amb la Roser com les nostres mini-vacances. Millor poc que res. El dimecres 31 per la tarda ja vam agafar maletes, roba de muntanya, menjar, plànols de la zona........bé, tot el que fa falta i el que no. Jo amb un bon constipat, que em va amargar tot el viatge, no tant com les obres de l'Eix Transversal, que de tant ben senyalitzat que està, quasi anem al Marroc, va parir!!!. Arribem a Guardiola de Berguedà on teníem un apartament llogat, ens instal·lem, soparet de castanyada sense castanyes però amb panellets, i a dormir ben fotut. El dijous em vaig despertar molt malament, sense ganes de fer res, tos, una mica de febre....veient aquest estat ja donàvem el dia per perdut. Però poc a poc em vaig anant reviscolant i decidim provar de fer una ruta facileta. Preparem motxilles i cap a fer Les Fonts del Llobregat, ruta molt fàcil, però molt bonica, on es veu on neix el riu Llobregat que no té res a veure de com passa per Barcelona.

 Fem fotos de rigor, pujem fins a Castellar de N'Hug, visita pel poble i continuem ruta fins a L'Ermita de Sant Joan de Cornudell, que la van construir damunt d'unes roques.

Aquí muntem la paradeta per dinar, carreguem dipòsits i a retornar per un hem vingut, fent parada a Castellar a fer el cafetet. Acabem baixant fins al cotxe a bon ritme i cap a casa.                                 Divendres ja em trobo bastant bé i decidim fer la ruta forta, El Pedraforca (2.547m.).

 Anem fins a Gòsol, on ja es veu ambient de gent preparada per caminar. Comencem la ruta a la plaça del poble, i primer un senyor gran i després dos homes que ens trobem ja ens diuen que vigilem molt, a dalt hi ha la boira, neu, pot haver-hi gel, en fi ,molts bons consells que sempre van bé. La pujada és molt forta al principi, amb molta pedra, es va suavitzant més amunt, passem pel Coll de Guardia, i ens endinsem al bosc del Serrat de la Muga, que dona a un prat molt gran,on veiem un grupet de quatre isards que passaven per les pedres millor que nosaltres, deu ser la costum..... Continuem pujant, aquí hi ha més neu i fa bastant fred, ens avancen una parella que pujaven corrent a l'estil Kilian, i arribem al enllaç del camí de Set Fonts, fa un vent que la feina és aguantar-se dret, amb molta neu i un fred hivernal.

 Les vistes són impressionants, es veuen les muntanyes de Montserrat, la Serra del Cadí, Rasos de Peguera. Ara toca grimpar una mica per les pedres tapades per neu, vigilant molt, i poc a poc arribant a la Tartera de Gòsol, que dona pas a l'Enforcadura. Però veient el gruix de neu que hi ha, la boira que tapa gran part del Pollegó, ja tenien raó els del poble, el millor és girar i no jugar-nos la vida, arribem a 2.363m. Fem mitja volta i avall pel mateix PR-123 que havíem pujat. A mig camí on ja feia més bo parem a dinar en un prat, i ara sí, la boira de dalt marxa i es pot veure tot el Pedraforca perfectament, ja ho podia fer una estona abans!!!!!!!! Sense massa temps per pair, continuem la baixada fins al poble i per acabar cafetet al bar. Aquesta ruta és millor fer-la entre maig-octubre, que no hi ha neu. Queda pendent fer el cim...

Lo dissabte tercera i última ruta, La Gallina Pelada (2.324m) i la seva continuació, la Roca Blanca (2.289m.). Aparquem  el cotxe, ens equipem, i  comencem a caminar des de la Font Freda (1.663m.), la pujada és bastant forta pel Torrent d'Ensija i per acabar-ho d'amanir amb bastant neu. En poca estona ascendim molt, i cada vegada més nevat, s'ha de vigilar molt a no patinar, de tant passar gent la neu està trepitjada i rellisca.

 Arribem a un prat grandíssim on hi trobem unes vaques típiques del Pirineu que estaven descansant, què tranquiles que viuen!!!

Fem fotos i continuem fins al Refugi d'Ensija, paradeta per recuperar forces, que ens caldran per fer l'última pujada fins al cim. Hi arribem i les vistes des de dalt són espectaculars: Pedraforca davant mateix, Cadí, Puigmal, Montserrat, Solsona, Port del Comte... Ara toca continuar per la cresta de la Roca Blanca, brutal, pas molt estret i amb caiguda pels dos costats que fa molta impressió.

 Fotos de rigor pel record i a começar a baixar que ve núvol i pot ploure. La baixada és ràpida, però vigilant molt a no relliscar amb la neu, dinaret al bosc, i avall fins al cotxe. En els tres dies hem fet uns 26 kms i 3.000 mts de desnivell acumulat, no està malament per ser que són "vacances". De baixada parem a Saldes a fer el cafetet post-ruta i a visitar la Fira d'Artesans. I per acabar el pont, diumenge disfrutar de les vistes, fer maletes i cap a Lleida fent parades de turisme a Avià, amb molt ambient d'endureros, perque serà?jeje, Cervera i Tàrrega. Punt final.Piles carregades, estrés fora, pulmons oxigenats i... fins la propera. Ara a tornar a entrenar amb la bici que ja en tinc moltes ganes, a preparar La Lliterana. Salut a tots.