Maig amb poca motivació.

Sí, aixó es el que m'ha passat aquest mes de maig. Al haver fet els tres reptes, i no poder-ne fer cap més per culpa de la feinada que em ve a sobre, a l'estiu la fruita té prioritat, m'he quedat sense motivació per anar a les marxes que fan per aquí. Les ganes de sortir a entrenar hi son igual, he rodat tot el que he pogut, pero sense la pressió d'anar a una cursa. He fet varies sortides amb la de carretera, el dia 19 vaig anar amb la grupeta dels Ennortis a fer la Volta al Montsant sortint desde Lleida, 165 kms. i 2200 m.+., va ser un matí bestial. La seguent setmana, gracies a Benimoto Bikes, vaig tenir per entrenar, una Niner Air 9 Rdo 29er. Era talla M, i així podia comparar les reaccions i la conducció amb la meva Scott talla L.

 El diumenge 26, sortida per Balaguer, Montalegre, Sant Llorenç....amb molt bona companyia i disfrutant tot el matí pels senders i trialeres de la zona.52 kms. i 1400 m.+.

I avui, 2 de juny, cap a Soses, bona ruta pel Baix Segrià, fent moltes trialeres marranes pero brutals, amb companyia del Pepe, Jesus, Jaume, Ramón i Josep. 78 kms. i 1300 m.+.
Aquest mes de juny no se que faré, ja no tinc massa temps per entrenar i de ganes d'anar a marxes, poques. Sortir a rodar quan pugui, i continuar disfrutant, perque aixó s'està acabant, la meva temporada 2013 està arribant a la seva fi. Ja em toca començar a pensar en els reptes del 2104. Salut companys.

Quebrantahuesos BTT UCI Marathon Series

Després de bastant temps sense escriure al blog, no tinc perdó, us ficaré al dia del que he fet desde la Volcat per preparar la Quebrantahuesos BTT.  La setmana seguent a la Volcat va ser de relax, poc entrenament i el diumenge sortida dominguera amb els companys de l'Almacelles Pedal Club, Joan i Jesús. Ja tenia ganes de sortir a rodar sense cap presió de res. El diumenge 14 d'abril cap a La Granadella, a la Marxa de l'Oli. Bon ambient i recorregut, acabant en la 9º posició. La seguent cursa que vaig anar, va ser la Ruta dels Salvatges a Benavarre, que es molt xula, pero que per mí, li falta una mica de desnivell i trialeres, cada any la trobo més suau. Bones sensacions, guardant una mica per la setmana seguent i acabant en la 31ª posició.

I per fí, arriba la setmana del tercer repte que em vaig planificar per aquest any. La Quebrantahuesos BTT. Aquest any l'han fet de categoria UCI, i els 25 primers classificats de la general tenien accés directe a la Copa del Món, cosa que ja es notava amb el munt de jabalinots que hi havia inscrits, tant extranjers com nacionals. Dissabte marxem amb la Roser, no podia fallar la mànager, cap a Sabiñanigo, mig camí plovent, a 25 kms. d'arribar, al Port de Monrepós, estava tot nevat, igual que si fos el desembre, jo pensava, ui el que ens trobarem. Per sort al poble ja estava normal, pero les muntanyes properes sí que estaven ben blanques. Ens instal.lem a l'hotel, tomet per bellugar el cos i cap a dinar. Carregat el dipòsit, una bona migdiada i a la tarda com que va sortir el sol, pero amb un ambient d'hivern, sortida amb la RC per estirar-activar les cames pel dia seguent. Vaig fer algún tram del circuit, una trialera, pujadeta...poca cosa. Recollida de dorsals i cap al cau. Més tard, vam anar al breafing, on ens van donar la mala noticia de que anul.laven la pujada llarga, 16 kms., a Oturia. A dalt estava tot nevat, impossible accedir-hi, i la previsió pel diumenge, es que estaria a -4º. Aquest any no se que passa, que allí on vaig mal temps i neu......En principi era de 90 kms. i 2600 m.+, i la van deixar en 64 i 1600 m.+. Que hi farem!!!!. Com sempre, un bon sopar plé de carbohidrats i proteïnes, i cap a dormir aviadet per estar descansat.
Al matí, estava tot tapat i feia alguna gota,sort que va parar i aguantant tota la cursa sense ploure. Aquesta vegada dos components de l'equip Medilast Multibike eram a la línia de sortida, el Joan Alonso, en Élit, i jo a Master 40, ostia que vell que soc!!!!!!!

                                   Preparat per la sortida al caixó dels Masters-40.
A les 10:00h del matí es dona la sortida als 830 bikers inscrits a la prova.Gas a fons desde el començament.

El ritme es altíssim, com sempre s'estira el grup i cadascú ens fiquem al nostre lloc. El circuit es bastant plà al començament, pero poc a poc anem gaudint de força trialeres i senders molt divertits, jo, amb les meves típiques sortides dolentes i remontant posicions. Ens toca fer una bona pujadeta d'11 kms, acabant a peu, perque era impossible pujar pedalant, al arribar a dalt, baixada per una trialera espectacular. També ens toca creuar un riu a peu, l'aigua arriba a l'altura del genoll i está gélida, sort que es cap al final...... Faig els últims kms. a fons, donant-ho tot, i encara remonto alguna posició més. A la meta ja m'espera la meva inseparable manager,la Roser, aixó no te preu. Acabo en 145ª posició a la general i 15è. en Master 40.

Aquesta cursa, per ser que es de categoria UCI, m'ha decebut una mica, tant pel recorregut, com pel nivell d'organització, pero es el que hi ha.

Volcat 2013

Aquesta setmana no tocava fer massa entrenament per arribar fresc a la Volcat, dimarts al fisio, dimecres i dijous estirar cames pedalant sense forçar massa. Pero com que aquest any estic abonat als acostipats, el dimecres treballant vaig suar molt, al dia seguent ja em notava xafat, i a tornar amb els medicaments. Dijous pel matí surto a estirar cames per carretera i no podia amb la meva ànima, buffff. A la tarda marxem amb la Roser cap a Igualada, ens instal.lem a l' hotel, recollim dorsals, i cap al briefing, on ens explicaven tot el relacionat amb la cursa, jo pensava, a veure si ho tindré que veure tot desde el llit!!!!!! Sopem, i cap a dormir, a la nit faig una suada que el llit semblava una piscina. Al matí veig que m'aixexo mig bé, pero amb alguna décima de febre. Quan estava a la graella de sortida, si em porten un coixí m'adormo damunt la bici, quines condicions més "bones" per començar la Volcat.

L'Edu Palau i jo, els dos membres del Medilast Multibike que vam participar a la Volcat 2013.

1ª Etapa: Igualada-Manresa. 60 kms. i 1.600 m.+.
Sortida neutralitzada els dos primers kms., que m'haurien d'explicar quina diferència hi ha en sortida sense neutralitzar, perque el ritme es igual de fort!!!!!!! Primers 20 kms. pràcticament tots en pujada, alternant alguna baixada tant per pista com sender, jo vaig molt malament, suant molt, alt de pulsacions i amb el cap que en algún moment penso que m'explotarà. Aguanto com puc, i a partir del km. 30 ja em començo a trobar millor, apreto molt en les pujades i les rampes curtes que anem trobant, poc a poc vaig remontant bastantes posicions, el cos va aguantant i ho aprofito. Fem bastant tram de corriol i trialera, en una de bastant llarga puc passar al Marc Coma, ja li vaig dir que tenia que vindre amb la KTM, jeje. A fons fins al final, on per arribar a la meta ens espera una última pujada forta pels carrers de Manresa. Molt content per haver acabat, ja que em pensava que petaria els primers kms. i hauria d'abandonar.

Després de comentar amb els companys l'etapa, anem a l'hotel, dutxa, un bon dinar per recuperar i "com els profesionals", aquest any teniem massatgistes, el Xavi i la Cherry, que bé que van quedar les cames després de passar per les seves mans.

2ª Etapa: Manresa-Cardona. 75 kms. i 2.200 m.+.
Aquesta es l'etapa reina. Sortim de la Plaça Europa de Manresa, primers kms. per pista i aviat entrant en un sender on es fa algún tap, pero poc important, anem tota l'estona pel costat de la riera de Rajadell, i com no, al final a creuar-la, sort que no ens vam mullar massa.Jo em trobo bé, pero no tinc força a les cames, el desgast del dia anterior passa factura. Agafem un sender en baixada molt enfangat, la bici patina molt, hi ha moments que és molt difícil mantenir l'equilibri, em recorda als fangars de l'ABR. Al km. 20 1er avituallament, on la Roser em fa un canvi de bidó espectacular, així no es perd gens de temps!!!!!

Seguim el recorregut més o menys no massa complicat i fem la pujada forta i llarga del dia, 12 kms. pujant, acabant en una forta pendent, a dalt, avituallament i canvi de bidó una altra vegada per la nostra mànager. Ara be baixada molt perillosa, amb molta pedra i curves tancades, els braços es carregen molt. Sembla que ja em començo a trobar millor, i torno a remontar posicions. Fem pista plana per recuperar i amunt una altra vegada, a partir d'aquí es molt trenca-cames, ja tinc bones sensacions, i apreto a les pujades, que n'hi ha alguna que es de més del 20%. Arribada a Cardona per sender i últims metres en pujada per un carrer estret del mig del poble.

Com sempre, petem la xerrada, una dutxeta, neteja de bicis i dinaret a la plaça de Cardona. Anem a l'hotel, on arribant a Solsona ens agafa una pedregada brutal. A la tarda, un bon massatget i cames noves per l'endemà.

3ª Etapa: Sant Llorenç de Morunys-La Coma. 36 kms. i 1.700 m.+.
Només de veure el desnivell ja feia por aquesta etapa, el perfil eren parets!!!!! Sortim "neutralitzats" 2 kms. per carretera en baixada, jo no se com puc tenir tant males sortides, quasi em van passar tots, al arribar a la primera pujada, al baixar el plat, salta la cadena i s'enrrolla, grrrrrrrr....sort que ho vaig arreglar ràpid, encara em va passar més gent. Pujo anant avançant per on puc, la pujada es molt forta a estones, molta pedra i hi ha algún tram que la gent puja a peu. Baixem per trialera, i amunt una altra vegada per carretera, empalmant en pista i sender, Trams de trialera a peu, hi ha una mica de cua, i arribem a una pujada infernal que és impossible pujar pedalant, es impresionant veure tanta gent afilerada pujant a peu. Continuem per pista i arribem a un prat on hi ha montat una mica de circuit, planejem i pujada llarga i fortíssima que en un punt em marca el 30%, quina matada!!!!!Al arribar a dalt empalmem per pista i les vistes son espectaculars, per parar a fer fotos, apretant fort i com les altres dos etapes, remontant posicions, baixada forta i perillosa, la velocitat és molt alta, entrem en una trialera guapíssima i relliscosa que dona al casc antic del poble de La Coma i última apretada per arribar a meta i ser finsher de la Volcat , quedant en 18ª posició final en M-40.

Arribo molt content, perque tal com pintava el primer dia, el haver acabat es tot un éxit. Ja m'esperava, com cada final d'etapa, la Roser, amb la jaqueta i el batut per recuperar, com em cuida!!!!!!!Ella també ha fet la Volcat, pero amb la furgo, anant a tots els punts d'avituallament-assistència, i fent-nos els canvis de bidons al Miquel, Toni, Edu i jo, amb molta rapidesa. S'haurá de vigilar que no ens la fitxi algún altre equip, jejejeje.

Moltes gràcies Roser, Miquel, Toni i Edu, pels bons moments que hem passat junts tota aquesta Volcat, hem sigut com una petita familia. També agrair al Xavi i la Cherry el pujar per fer-ons els massatges a tots i deixar-nos rel.laxats cada dia. Ara a descansar una mica, i a preparar el proper repte, la Quebrantahuesos BTT, el proper 28 d'abril, que será dureta.....90 kms. i 2.600 m.+. I sobretot a entrenar molt les sortides, perqué soc molt diesel, sempre vaig de menys a més, tinc molt bon fons, a partir de mitja cursa es quan em trobo millor, pero al començament vaig malament, soc un desmanegat!!!!!!! Salut a tots i ens veiem en alguna trialera!!!!!!

Caiguda al pou!!!!!!

Hola a tots, l'any que ve si no passa res repetiré la Andalucía Bike Race, pero em sembla que quan acabi no torno a Lleida. El dissabte quan tornavem desde Jaén, ja començava a tosir una mica, començo amb els Frenadols, diumenge em trobava xafat, pero ho relacionava en que havia acabat tot i el llarg viatge, desfer bosses, netejar roba......Dilluns a pencar encara flotant pensant en la cursa, pero a partir de dilluns tarda, cada dia pitjor, dijous no podia ni caminar de cansat que estava, amb tos, febre, fred, calor...pero jo a treballar!!!!!!! No servia per a res, ni ganes de tocar bici, ni entrenar, ni motivat per anar a curses, o sigui, que havia tocat fons. Dissabte sembla que estic millor i preparo tot per anar a Seròs el dia seguent, a fer la 2ª proba de la Xallenge David Duaigües, pero al aixecar-me el diumenge el cos em va dir que no podia, a dormir una altra vegada i a mig matí agafo la de carretera i poc a poc arribo fins a Seròs, la feina va ser meva, semblava que feia tres mesos que no tocava bici. Saludo als companys, vec l'ambient i a tornar agonitzant cap a casa. La cosa em començava a preocupar. Durant la setmana vaig fent ciclyng com puc, anant millorant una mica, i diumenge seguent cap a Cervera a fer la Hivernal. Com que plovia i el terreny estava enfangat, decideixo marxar, ja no estava inscrit per si les mosques, i surto a entrenar per les Garrigues, on no estava massa moll. Al començar anava pesat, després molta estona molt alt de pulsacions, i poc a poc anant trobant-me més bé, pero justet. Vec que van passant els dies, no recupero massa i la Volcat s'atansa, el meu cap ja pensa massa. La seguent setmana faig dos nocturnes per Artesa i Castelldans, el dimarts bastant fos i alt de pulsacions, i dimecres sortim amb el Miquel Llaudet, el ritme que porto jo per seguir-lo es de cursa, i ja em trobo millor, aguantant tota l'estona. Dissabte vaig fins a Castelldans pedalant a fer la Castell-Bike, el ritme es infernal, noto que em falta treure carbonilla, pero anant de menys a més, el circuit es trenca-cames, pero aguanto bé i començo a disfrutar, al acabar, petar la xerrada i amb la RC cap a casa, fent 72 kms. i 1200m.+. Diumenge sortida amb els companys del Terraferma per carretera, patint alguna estona, pero portant bon ritme i bones sensacions, fem 108 kms. més o menys plans. Ara sembla que em vaig recuperant, i espero arribar a la Volcat en bones condicions, pero l'ABR m'ha deixat molt tocat, baixen molt les defenses i agafes tot el dolent que passa aprop.

Andalucía Bike Race 2013

Doncs aquest somni que temps enrera semblava imposible, l'he fet realitat. Encara estic emocionat per poder aconseguir juntament amb el meu company Jordi aquest repte tant important. Ara que ja han passat uns dies desde que vam acabar i ja tinc més temps faré la crònica de com van anar les coses. La veritat es que quan estás allí no hi ha temps de conectar-me per informar, anavem tot el dia a tope, matinar, esmorzar, correr, dinar, netejar bici, fisio, sopar, descansar..........els professionals ho tenen millor, pero els del nostre nivell ens ho hem de fer tot i temps de descans poc. Divendres ja començavem el llarg viatge fins a Córdoba, sense preses, fen paradetes, i anant aguantant les tormentes que feien, en algún moment, molt perillós el conduir. Arribant ja vam veure que tot estava molt moll i ens feiem la idea del que ens trobariem els dies de cursa. Dissabte sortida per estirar cames amb el company Jordi, i els membres del Moto Club Segre, el Mariano i l'Albert. Ja vam tastar el terreny, fang i aigua a tope, senders bestials i baixar el Reventón,baixada molt llarga tota de pedres bastant tècnica, per memoritzar-lo per les etapes seguents. Fem 27 kms amb 625 m.+.

1ª Etapa. Córdoba-Córdoba. 73 kms amb 1671 m.+.

Impresionant veure als 670 bikers a punt de rodar. Sortida neutralitzada pels carrers de Córdoba amb molt perill, molts nervis i algunes caigudes fortes, aixó que encara no era cursa. Recorregut variat amb pistes i senders molt enfangats, amb nombrós public que en alguna zona bastant técnica ens animaven molt per poder pujar, que emocionant!!!!!! Paissatge guapíssim i acabant l'etapa baixant el Reventón amb molt cap per no caure.Vaig rodar tot el dia amb molt bones sensacions.

2ª Etapa. Córdoba-Córdoba. 71 kms. amb 2025 m.+.

Tornem a sortir neutralitzats, amb algún tap a les rotondes, i llançats pels camins amb molts tolls gegants que no era massa aconsellable passar per dins. Senders on es formaven embussos enormes, paciència, caminar una estona, o bastanta, molts llocs es impossible pedalar per les fortes pendents tant amunt com avall. Creuant els rius moltíssimes vegades, acabem enfangats i molls fins a les orelles,, pero disfrutant. A mig matí la roda del darrera feia un seroll extrany i el canvi no anava massa fi, pero acabo sense problemes. Porto a repassar la RC i veuen que el coixinet de l'eix havia petat, no tenien recanvis, busco llanta i no tenien la mida del meu eix, estava desesperat, ja em veia fora de cursa, a punt de plorar de ràbia, al final, gràcies a la gent de Ciclos Cabello, aconsegueixo llanta nova i puc sortir el dia seguent.

3ª Etapa. Priego de Córdoba-Priego de Córdoba. 70 kms. amb 2106 mts.+.

Després de no dormir massa pels nervis passats el dia anterior, desplaçament amb la furgo fins a Priego de Córdoba. Comencem l'etapa per un port amb asfalt enllaçant pista i a la primera trialera embús enorme per poder baixar. Ja trobem alguna pujada per pista ampla bastant llarga, pujant a bon ritme i acabant en un prat que per creuar-lo veiem les estrelles, tot enfangat, ple de roderes, en algún moment em penso que no en sortiré. Baixada per trialera super-perillosa, les pedres semble que tinguin sabó. Baixem pel riu, pujada molt forta de pedra i a disfrutar baixant la trialera del Bailón, llarga, pedregosa i molt revirada, acabant al poble de Zuheros. Jo baixava rient i xiulant de tant bé que m'ho passava i algúns del que miraven em deien "vengaaaa, eza zonrriza que no farte máquina", era brutal. Pujem per sender de més del 20% i empalmem per port llarg d'asfalt. Camins, senders enfangats, trialeres i final d'etapa en una pujada molt llarga que en el seu punt més fort em marcava el 28%. Acabem sense problemes i continuant amb les bones sensacions. Dinem un "xusco" de pa en un bar de mala mort, quina vagancia que portaven els mamons, i desplaçament cap a Jaén.

4ªEtapa. Bedmar-Mancha Real. 66kms. amb 2415 m.+.

Practicament sense dormir, el dia abans entregavem les bicis a partir de les 21h. per que ens les portessin fins a Bedmar. A les 6.15 h. esmorzar amb l'embut, amb unes cares de son i ulls rojos que feiem pena. A les 7.00h. pujem a l'autocar que ens porta a la sortida, es etapa lineal i el transport va a càrrec de l'organització. Arribem i fa un fred i vent que talla, ja veiem les muntanyes de lluny mig nevades, escurçen l'etapa perque s'ha de pujar fins a la cota 1700 i es impossible per la neu. De moment tots tancats al bar fent café, aquella gent van fer els calers de tot l'any. Anem a la sortida sense escalfar, ens col.loquem al nostre calaix, i entre el vent i que no tocava el sol, tremolem com a fulles. Sortida en baixada i aviat venen dos rampons llargs i amb molta pendent amunt que fan passar el fred de cop. Trevessem pobles on totes les cases son blanques, molt maco, molta gent al carrer, els nens de les escoles animant molt....gallina de piel. Practicament es tot pista, enfilem la pujada llarga i a la cota 1100 ja hi comença a haver neu, pujem i cada vegada més nevat, els paissatges son de postal, jo pujo tranquil i vaig fent fotos, arribem a dalt amb el Jordi i baixada perillosa amb moltes plaques de gel que més d'un les va tastar de ple, arribo a baix amb la cama esquerra congelada, brrrrr. Tornem a pujar per pista i en fem una que semblava una natilla de xocolata, entre el fang, l'aigua i la neu era impracticable, no se'ns veia ni la cara de bruts que anavem. Al final de tanta pista, recompensa, baixem una trialera molt bonica, empalmant en un circuit de descens, baixo a fons, pero vigilant molt, una caiguda pot sortir molt cara. Final d'etapa fent una pujada molt llarga per pista, on al final es bastant pedregosa. Continuem disfrutant i per la meva part, poc cansament. Pujem a l'autocar per tornar a Jaén, que encara el deuen estar netejant ara, com el vam deixar de fang!!!!!!!

5ª Etapa. Jaén-Jaén.(SUSPESA PER NEU).

Per desgracia les previsions metereològiques es van complir, part de la nit plovent i a les cotes altes nevant. Al matí marxem cap a la sortida plovent, a mig camí em truca la Mercè per dir-me que l'etapa està anul.lada, en aquell moment barreja de sentiments, quasi ploro d'alegria, perque estava acollonit de sortir plovent i amb neu, pero enrrabiat per no poder competir, que es al que haviem anat. Tots els participants ens reunim al hall de l'hotel i desde l'organització ens fan el comunicat oficial, etapa suspesa!!!!!! La Guardia Civil havia activat alerta negra, la pitjor, per neu, o sigui, que no era lògic ni humà que deixesin sortir a tots els bikers per la muntanya amb perill de caigudes, hipotérmies, etc. Doncs cap al nostre hotel, i a sortir a passejar per Jaén. Que a damunt es el dia de la Comunitat i tot estava tancat. A la tarde 50 minutets de bici estàtica al gimnàs, massatget, un bon sopar i a dormir aviat, esperant que el dia seguent es pugui còrrer.

6ª Etapa. Jaén-Jaén. 51 kms. amb 1342 mts.+.

Al final el dia s'arregla, fa solet i amb bastants canvis al recorregut es pot fer l'última etapa de l'ABR, com cal. Sembla extrany pero la parada del dia anterior, en comptes d'anar bé per descansar, em causa l'efecte contrari, el cos se'm desactiva i vaig tot el matí pesat de cames i amb moments mig empajarat i altres força bé. Primera part de pista, creuant una finca d'oliveres enfangada a tope, continuant per asfalt, i arribant a uns talla-focs de pujada bestials, els pujo a bon ritme, baixem sender pedregós que rellisca molt, ja hi comença ha haver moltes caigudes, anem tirant pero ja noto que pujo massa de pulsacions i no em trobo bé. Puc aguantar, i ara ja venen els senders de pujada que per culpa de la neu i el fang son impossibles de fer pedalant. Tots anem pujant a peu, sembla un rierol de fang líquid, es fà molt pesat i llarg, all final arribem a dalt i ja es pot pedalar. Hi ha gran quantitat de neu, només hi ha marcat el carril per on passem, que està impracticable i perillòs, pero vigilant molt es pot fer, anem trobant molta gent amb canvis trencats, cadenes partides......Per despedir-nos de la neu, ara toca baixar per una pista molt perillosa, hi van passar molts cotxes i la neu es compacta i rellisca, en sortim bé. Baixem trialera molt divertida i pedregosa, com sempre creuar riu i avall a bon ritme fins a la meta. Els últims kms. molt emocionat i dient-nos cada moment amb el Jordi que vigilessim molt, només faltaria caure quan estavem a punt d'acabar, cosa que a més d'un l'hi va passar. Creuem meta agafats de la ma, i jo plorant d'alegria i satisfacció per haver aconseguit ser finishers d'una prova tant important i aquest any duríssima per culpa del mal temps. Al final 69ª posició en Master-30, pero per la nostra part no ens importava quedar millor o pitjor, l'objectiu era acabar.

Ara a disfrutar del moment, fem un bon dinar, preparem bosses, bicis, maletes, bon massatge i sopar de primera per celebrar el repte. Dissabte, esmorzem bé, i carretera i manta cap a Lleida, fent les corresponents parades, dinar a Medinacelli, on celebrem el cumple del Mariano. A mitja tarde arribo a casa on m'esperava la Roser amb els braços oberts i la seva rialla, això no te preu, i es que per ella ha sigut molt dur el estar tants dies sola.

Tinc que dir el bé que ens ho hem passat amb el grupet que vam formar el Jordi, Mariano, Albert, Carles, Josep Ramón. Quins tips de riure i quines atracades de menjar que feiem, jo he tornat amb 1 kg. de més, vam decidir que a la ABR ja no era Lobuitre, sino el Carpanta!!!!!!! 

Per acabar vull donar les gracies al Jordi, que ho hem realitzat junts, a tots els amics que mitjançant trucades, wassaps, face....ens heu donat ànims i força per continuar, a la gent de Ciclos Cabello per la seva ajuda, als fisios que ens recuperàven cada dia, a tota l'organització i gent de les zones per on passavem, que sempre estaven animant, al Xavi de la Fuente per preparar-me amb massatges i dieta per la cursa, al Dani per fer-me un pla d'entrenament perfecte, al Franki per preparar la RC, pero a la que li vull agrair especialment es a la Roser per estar en tot moment al meu costat en aquest projecte, sense ella aixó no seria possible. UN MILIÓ DE GRÀCIES A TOTS I TOTES!!!!!!!!SOU COLLONUTS!!!!!!!!!!!!!!!!

PD: Tot aixó que he explicat només es un aperitiu del que he viscut aquests dies, faria falta pantalla a l'ordinador per escriure-ho tot, aconsello que si teniu l'ocasió aneu a fer l'Andalucía Bike Race. Ja tinc ganes de que arribi l'edició del 2014.

Setmana divertida.

Hola a tots, com he dit, aquesta setmana ha sigut molt divertida. El dilluns visita al XaviThai, lo fisio, ja tocava anar-hi a descarregar les cames i l'esquena, i ben bé que m'ho va fer, quines apretades, bufffff!!!! El dimarts en teoria tocava descansar, pero les ganes de pedalar poden molt i vam fer un entreno nocturn de juvenils amb lo Miquel Llaudet,de fet, ha sigut l'únic dia de la setmana que no ha bufat lo puto vent, perque els altres dies imposible rodar de nit.Vam sortir d'Alpicat i bon recorregut per la Cerdera, Polvorí, Raimat, Malpartit, Roselló, Torrefarrera i Alpicat. 47 kms. i uns 525 mts.+ en 2 horetes. Sembla extrany com es pot disfrutar tant de nit. La tràgica noticia es que en un camí vaig atropellar un conill que va creuar, clarament va guanyar la 29er...I es que per la nit en volten moltíssims.

El dimecres descans, ja que no el vaig fer el dia abans, i dijous 2 horetes de cycling al gimnás, acompanyat també amb lo Miquel, nocturna pero interior. El divendres vaig anar a buscar la RC al Franki, que li havia tret una dent sense anestèsia.........jeje. He montat el plat petit de 25 dents, en portava 26, pero veient els perfils de la ABR crec que es el millor.

 Dissabte al matí currar i per la tarde a probar la burra per Artesa i Castelldans, buscant senders i pujades bastant fortes 21% per veure com va el plat nou, i si que es nota, abans hi pujava amb tot ficat i ara pots baixar un o dos pinyos, tens més marge. Bon recorregut acabat amb fred i vent, 54 kms. amb 980 mts.+.
I avui diumenge per rematar la setmana, bon entreno amb la Mercé, lo Lluís, que estrenava màquina nova, i el Ramón. Hem sortit de Camarasa anant fins a Sant Llorenç per pujar l'Ermita, m'he volgut fer el valent seguint la Mercè a la pujada i he aguantat, pero després al fer el sender de pujada de Sant Cristòfol per anar a Vilanova, he agafat un globo bestial, a 190-200 pulsacions, per morir, he pagat l'esforç d'abans en fred, Sort que a dalt he menjat un plàtan, he begut i ja s'ha passat. D'allí a pujar Montalegre, baixar per la trialera d'enduro, fer la dels corralets, i continuar per pista fins a la via, després tornar a pujar per la pista que dona al refugi, per baixar per la trialera que dona a baix al riu. Una mica de carretera fins a la Petrocat i pujar una trialera pedregosa  que talla la respiració, amb bastants peus a terra, que empalma a la pujada que va a Sant Jordi.

 Pujem l'Ermita, fotos de rigor i baixada per anar a buscar la Serra Carbonera, baixant un tram pel Barranc de Saborell, ara toca tornar a pujar. Baixem a ritme fortet per pista i agafant la trialera que dona a prop de Camarasa, acabem arribant al poble i finish del entreno. 56 kms. amb 1.950 mts+, en 4.15 h. i 1975 calories cremades. Només falten dos setmanes per la ABR, i aquesta setmana es l'última per entrenar bé, després a descansar que la cosa pinta dureta....Salut a tots.

Gener entretingut!!!!!!

Ja som al febrer i encara no havia escrit res al blog desde desembre. Pero es que no tinc temps de res. Porto un ritme infernal, com sempre he dit, i no hem cansaré mai de dir, la feina es el primer i tinc que buscar moments per entrenar com puc. De dilluns a dissabte currant 10 horetes, i al plegar toca entrenar!!! No tinc cap dia lliure, només diumenge, o sigui, que faig el que puc. Aquest mes de gener ja vam tancar l'equip, els sponsors i el tema de la roba, unes quantes reunions i tot aclarit. Els entrenaments han sigut bastant durs, fent bastantes series i acumulant força kms., no tots el que caldria, pero....Entre setmana els dies de bici, per no tornar-me a acostipar, feia les simulacions al rodillo o al gimnàs fent 2 hores seguides de cycling. Els diumenges fent tirades llargues amb bastant desnivell.

                                                   Santuari del Tallat 6-gener.
 El dia 13 vam anar a Montblanc i a mig entreno va tocar girar cua i cap a la furgo, va ploure i també nevar una mica, vam acabar molls i congelats. Pero l'entreno estrella va ser el dia 27, ja ho vam fer l'any passat i aquest tocava repetir. Es podria batejar com Ermitanyos Extrem. Mireu quins bèsties m'acompanyen, ufff!!!

                                   Toni, jo, Dani, Erik, Mariano, Miquel i J.Ramon
 Sortint de Camarasa vam pujar les ermites de Sant Llorenç, Montalegre,baixar Serra Carbonera, Sant Mamet, aquesta pujant-la per darrera, que es molt més dur que per la pista, rampes del 25%, amb molta pedra....a dalt feia un fred siberià, i es que està a 1.390 mts., baixem bastant congelats,pujem Serra Carbonera, i parada a Camarasa a dinar, al Restaurant la Pedra......i per acabar la de Sant Jordi, en total 100 kms. i 3.450 mts.+ en 6:20 horetes.

                                  Lo dinar amb tuper, el Miquel amb olla!!!!!
Cal dir que per diferents motius,només dos vam completar el repte, el Toni i jo. Va ser una bona matada, pero disfrutant molt i descobrint senders i trialeres noves amb lo superguia Mariano. Molt ben acompanyat amb uns supercracks.

                                     Ultima Ermita, S. Jordi, hi vam arribar plovent.
Aquesta última setmana i primera de febrer ha sigut matadora, descansant dos dies, i a partir de dimecres fent entrenos bastant intensos cada dia, per acostumar al cos per la ABR, i avui per rematar a tornar a pujar ermites, S.Llorenç, Montalegre i S.Jordi, 43 kms. i 1516 mts.+. Amb companyia de luxe, el Lluís, Ramón i la Mercé, que la setmana passada va complir l'objectiu de fer podi, 2ª, a la Trans Andes de Chile. Moltes felicitats campiona.

 Les sensacions que tinc fins ara son molt bones, he apretat bastant i el cos ha respòs molt bé, ara ja toca baixar la intensitat dels entrenos i fer més d'una visita al fisio, que falten tres setmanes per la Andalucía i s'ha d'arribar descansat. Salutacions a tots.