Ruta de les Ermites 29/1/2012

Be, ja era hora d'escriure una mica, pero tampoc hi havia massa a contar. Aquestes tres setmanes han anat bastant be. Després dels tractaments que m'ha fet lo Jaume, l'espatlla està bastant recuperada, queda una petita molèstia pero ja anirà marxant. Els entrenaments els vaig fent com toca, combinant carretera, btt i natació, anant pujant intensitat de kms i pulsacions, pero sense abusar. L'única taca negra ha sigut el sorteig de la Quebrantahuesos, que no m'ha tocat, tenia molta il.lusió per anar-hi pero no podrà ser. Ja buscaré un altre repte per fer.I ara us faig el resum de la bestiada de ruta que vam fer ahir diumenge.

A les 9:00 h. i a -4º vam sortir del camping de Sant Llorenç de Montgai els 6 valents, el Dani, Manel, Antonio, Josep, Nuño i jo mateix per fer el repte més fort que he fet fins ara amb BTT. Comencem la ruta per carretera i agafem pista amunt per pujar a la primera ermita, Sant Llorenç, es la més assequible, fotos i baixem per trialera pedregosa fins al poble.

      

Continuem per carretera fins a Camarasa, pista i a baixar la Serra Carbonera, a dalt +4º i al fons -2º i amb boira, buuufff!!!! quin canvi més sobtat. Arribem a Alòs de Balaguer i allí ens esperen 15 kms. de pujada que ronda entre el 8 i el 15% de desnivell, 1'30 h. pujant i al final recompensa, la segona ermita, Sant Mamet, amb unes vistes espectaculars, es veia el Turbó perfecte. Esmorzem i a tornar a baixar per on hem pujat a una velocitat que feia por, no hi ha esme, alguns menys que altres, je je,        

      

Tornem a Alòs, omplim bidons d'aigua i ara toca pujar la Carbonera, que per la distància que te i el desnivell sembla que pujem a una altra ermita, continuem i ara a pujar fins arribar a Sant Jordi, aquí montem la paradeta i treiem els tuppers plens de carbohidrats; macarrons, pasta fresca......i que booooonnnnssssss que estàn, cafè no n'havia.

Ara que tenim els dipòsits plens ja podem continuar. Baixem fins a Camarasa, una mica de carretera i agafem camí, passem per la paret de l'Os i arribem a Vilanova de la Sal, ens prenem un gel per afrontar la última pujada. Aquí les forces ja no van massa sobrades pero encara en queden per arribar a la última ermita, Montalegre, quina satisfacció que dona poder assolir el repte que ens haviam marcat. Baixem per la pista i ara toca una mica de trialera fins a tornar a passar per la paret de l'Os, anem fent i ara recta final, una mica de carretera fins arribar a Sant LLorenç de Montgai on es l'última parada. REPTE ACONSEGUIT!!!!                        

En total 8:30 h. i 6:45 en moviment, 103 kms. amb un desnivell acumulat de 3.250 mts. i 3.718 calories cremades. Lo millor del dia, la bona companyia que he tingut, gràcies companys per aquests moments tant bons.